Hui a classe, hem tornat a veure aquell documental que ja ens posaren en magisteri.
Pensant en els altres, és un documental d'uns 30 minuts, que parla sobre la metodologia d'un mestre japonés en una escola pública del Japó, basada en els sentiments i l'expressió emocional.
Crida l'atenció, i pense que és la reflexió més encertada, que davant d'una escola tan rígida i tan freda com arriba a ser l'oriental, un mestre aconsegueix arribar als xiquets d'aquesta manera. És increïble la capacitat que pot arribar a tindre un xiquet de 10 anys expressant els seus sentiments més profunds, com pot debatre-li al mestre i mostrar-se tal i com som.
Ahí us deixe, tot i que subtitulat al castellà l'enllaç del Youtube de les 5 parts:
http://www.youtube.com/watch?v=Pb_ZJ_xnx6I&feature=related
http://www.youtube.com/watch?v=8-mPRGLpzP0&feature=related
http://www.youtube.com/watch?v=6HA6BFsD57U&feature=related
http://www.youtube.com/watch?v=vA_qA526-hU&feature=related
http://www.youtube.com/watch?v=mbz_bIoisoQ&feature=related
Ací la presentació que se li fa des de la TV3:
http://www.tv3.cat/actualitat/184620546/
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada